Select Page

Bugarra

Bugarra és una població banyada per les aigües del riu Túria. Aquest poble s’ha convertit en un reclam turístic per a aquells que busquen el descans i el gaudi de les infinites possibilitats que ofereixen les seues aigües. Es troba situada al límit de la comarca dels Serrans amb la de Camp de Túria, i està molt pròxima a València, la qual cosa encara millora el seu atractiu. La base de la seua economia està relacionada amb l’agricultura (fruiters, hortalisses, oliveres i vinya). Al seu terme s’han trobat nombroses restes d’antics pobladors d’època del bronze, ibèrica i romana.

Gastronomia:

Olla de penques, amb fesols, penques, carn de porc, corder o vedella, creïlla i botifarra. També cal destacar el primo, una pasta salada feta al forn amb farina, oli i cacauet. A la Cooperativa Sant Isidre es ven vi a granel de diverses qualitats, blanc, moscatell, claret, i el denominat vermut, aperitiu suau, per a prendre entre hores i fet amb raïm marseguera, comercialitzat amb el nom d’El Campillo. En una almàssera amb instal•lacions completament modernes s’elabora un ric oli d’oliva verge amb la denominació Casa Nuestra. Les olives més comunes són la Villalonga, que és una varietat de l’oliva mançanenca, i la morruda, que és la recollida en les oliveres centenàries.
També cal destacar la carn i els embotits, amb especialitat en botifarres i llonganissa seca de Pasqua.

Interés turístic:

De Bugarra destaca l’església parroquial del segle XVII, d’estil barroc, sota l’advocació de Sant Joan Baptista.
El càmping Riu-Túria Bugarra és un autèntic paradís de la naturalesa a la comarca dels Serrans, amb abundant arbratge i aigües cristal•lines. A només 50 quilòmetres de València podràs gaudir de la verdadera tranquil•litat gràcies a les seues confortables instal•lacions.
Uns quants carrers formen l’eix d’aquesta població amb un traçat poc freqüent, de carrers llargs i estrets, insinuant una quadrícula. Trobem el carrer Ample, el carrer del Mig i el carrer de Baix, i al seu entorn l’església i la casa del senyor feudal, construïda al segle XVI, de la qual només en queda una part. Era coneguda com la Torre, segurament perquè sobreeixia en altura a la resta de cases de l’entorn. En l’actualitat és l’edifici civil més important de Bugarra.
L’església parroquial dedicada a Sant Joan Baptista és del segle XVII i presideix la plaça; el seu campanar té una riquesa afegida, ja que la base formava part del minaret de la mesquita i es remunta a l’època medieval, quan era una torre exempta. A l’interior restaurat de l’església es manté l’esgrafiat del segle XVII i la reproducció d’un retaule en fusta de l’escultor Vergara que hi hagué en l’altar major.
Bugarra disposa d’un entorn natural envejable. Té una de les poques platges fluvials de la província, a la vora el riu Túria, pròxima al càmping, tot això rodejat per les muntanyes de Xiva i Xulilla, i entre les més altes destaquen l’Alto de Roger (568 m) i el del Baste (576 m).
Posseeix nombroses fonts entre les quals destaca pel seu poder medicinal la font de la Hortezuela. A més de les fonts del Pino, de la Marjuela i de Viñas.
Bugarra, en la part sud del seu terme municipal, al marge dret del riu Túria que parteix el terme en dos, disposa d’un entorn i d’una orografia ideal per a la pràctica del senderisme, i perquè les persones que busquen la tranquil•litat facen una agradable passejada.
La morfologia de la Comunitat Valenciana posseeix un gran potencial càrstic, ideal per al desenvolupament de cavitats, coves i avencs.
A la comarca dels Serrans, especialment a les muntanyes que circumden Bugarra i com a conseqüència del pas del riu Túria al llarg dels segles, s’han creat barrancs, depressions, etc., que fan d’aquest poble un paradís per als espeleòlegs.
Cal destacar la Cueva Colomera, amb una gran boca de 56 × 44 m, creada per l’afonament de la gran sala, o la Cueva Meriguel, que va servir com a santuari als ibers i després als romans.
També les coves del Vízcaíno, de la Higuera, de la Parzanera, etc.

www.bugarra.es

Festes:

La primera quinzena d’octubre tenen lloc les festes patronals en honor de la Mare de Déu del Rosari i del Crist de la Bona Mort; en elles hi ha processons, misses, revetles i focs artificials. Gran fama va tindre la Banda de Música de Bugarra que va aconseguir molts premis i, encara que durant uns anys va decaure aquesta activitat, ressorgeix en l’actualitat; sobre l’antic teatre del 1927 se n’està construint un de nou pertanyent a la Unió Musical.
Fa anys les festes del Rosari, que organitzava la confraria del mateix nom, eren una gran celebració anual amb menjar. Molt han canviat les formes de vida des que, per a celebrar les festes, els clavaris havien d’anar casa per casa i arreplegar part de les collites per a poder sufragar les festes. Quan es tractava del raïm, després de la verema, s’emmagatzemava en la Bodeguica de la Virgen, on després es venia per a la festa. La Confraria del Rosari, fundada en el segle XVI es perd en el XIX, però la festa continua durant la primera quinzena d’octubre.
Actualment hi ha bous al carrer Ample i la Plaça en la setmana següent al diumenge de Pasqua. El 24 de juny se celebra la festa del patró de Bugarra, Sant Joan Baptista. Per Sant Antoni, el 17 de gener, hi ha fogueres a la plaça Major. Les festes en honor de la Mare de Déu de l’Assumpció i de Sant Roc són el 15 i 16 d’agost.

This site is registered on wpml.org as a development site. Switch to a production site key to remove this banner.