Potries
Potries és una població xicoteta i acollidora, situada al cor de la ubèrrima comarca valenciana de la Safor, a mitjan camí entre les excepcionals platges del litoral i el cinturó muntanyós que la flanqueja pel sud-oest, on destaca el massís calcari de la Safor amb els seus 1.013 m sobre el nivell del mar. El terme municipal té una extensió de 3,2 km2, i limita amb els municipis de Beniflà, la Font d’En Carròs, Vilallonga de la Safor i Ador. El terreny és pràcticament pla, apte per als diferents cultius que s’han desenvolupat al llarg de la història, a excepció d’uns xicotets contraforts al sud del terme, que a penes superen els 100 m d’altura, denominats els Tossalets, als peus dels quals s’assenta el municipi. El riu Serpis voreja el terme per l’est i en constitueix l’accident geogràfic més rellevant i un espai natural de bellesa singular; de fet, el riu Serpis i el seu entorn han sigut declarats Paisatge Protegit de la Comunitat Valenciana «pels seus valors paisatgístics, ecològics i culturals, derivats d’una relació històrica harmoniosa entre l’home i el medi natural» (Decret 39/2007). La climatologia es caracteritza per tindre uns hiverns relativament suaus i uns estius calorosos, les temperatures mitjanes al llarg de l’any oscil•len entre els 13 i els 25 graus. Les pluges es concentren sobretot a la tardor i també a la primavera. Potries té en l’actualitat una població de 1.056 habitants.
Mas info en Potries.eu
Gastronomia:
La nostra gastronomia és molt variada, segons les diferents estacions de l’any, i s’elabora generalment amb productes de la terra, encara que alguns plats es fan amb productes del mar. En la major part de les cases encara es cuina amb cassoles de fang; abans era costum portar-les al forn del poble per a coure el menjar. Un lloc preeminent en la cuina l’ocupen els arrossos al forn (on cal destacar una varietat amb aladrocs), la paella (amb cigrons, caragols, d’abadejo i floricol…) o els caldosos (amb fesols i naps), i també la tradicional olla o «olla de festa». Un plat típic a Potries, fet sempre amb cassola de fang i al forn, és el bonítol, un peix en saladura exquisida així cuinat. També són típiques les coques i els pastissets (de tomaca, de pèsols i ceba, d’herbes, etc.). Quant als dolços, s’elaboren els tradicionals depenent de l’estació de l’any, encara que cal destacar els famosos bunyols de carabassa, els pastissos amb anous o la coca de taronja.
