La Font d´en Carròs

Gastronomia:

La gastronomia elaborada en la població és la típica mediterrània. Els països riberencs del Mediterrani gaudeixen d’un microclima que el fan diferent de la resta del món, la humitat, les moltes hores de sol, el seu clima benigne i la fertilitat de les seues terres donen una gran varietat en els fruits que s’arrepleguen, la qual cosa dóna als habitants del lloc el privilegi d’una economia de no subsistència i en conseqüència un refinament en l’aspecte culinari. El resultat és l’elaboració i transformació dels productes que ens ofereix l’ horta. La localitat té com a plats i dolços típics:

• Arrossos caldosos.
• Arròs al forn.
• Coques a la calfó
• Bonítol al forn
• L’olla
• Carns a la brasa.
• Conill i pollastre sofregits.
• Espencat amb pebre, tomaca i albergínia.
• Rotllos d’aiguardent.
• La coca en ous.
• El pa benet del dia de Sant Antoni Abat.

Les receptes de tots estos plats i dolços són senzilles, de fàcil elaboració i en els restaurants i forns de tot el municipi es poden trobar o degustar segons l’estació de l’any.

Interés turístic:

Oficina de turisme (l’antic ajuntament)
Es tracta d’un edifici que data del s. XIV. En les obres que s’han efectuat recentment han quedat descobertes, les restes del primitiu porxo de la vila: un cobert d’arcs de rajola, els pilars del qual suportaven, a la banda de dalt, l’almodí municipal que estava destinat a la compra i la venda de blat i altres cereals. També en aquest lloc es celebraven els consells on acudien tots el veïns per tractar temes d’interès del poble. Actualment alberga l’oficina de turisme de La Font i dos sales superiors per exposicions i futur museu.

Plafons ceràmics devocionals
La història dels plafons devocionals al carrer comença cap a la segona meitat del segle XVIII. Les imatges dels plafons són el reflex de la cultura popular d’un moment històric, polític i religiós que manifesten la cultura i les tradicions del poble. És una manifestació religiosa- popular que ens permet recuperar o conèixer antigues devocions. Els plafons ceràmics son part del patrimoni cultural del poble. Aquests taulells fan referència a unes imatges que es col·locaven a les façanes d’algunes cases, doncs aquesta tradició s’inicia segons els estudiosos, cap al 1750 aproximadament.

En La Font, com anècdota, podem dir que en relació a la seva població i nombre de cases presenta una de les majors densitats de plafons devocionals per habitant que la resta de pobles de la Comunitat Valenciana. Són més de 40 plafons prou interessants a les façanes de les cases i alguns a l’ interior. Altres, malauradament, han desaparegut i es desconeix el seu parader.

L’objectiu de la seva ubicació és fer pública la seva devoció, és a dir, alguns veïns feien promeses perquè els seus familiars milloraren d’algunes malalties o que les desgràcies no arribaren a sa casa, entre altres coses. Si això es complia, col·locaven aquests taulellets amb la imatge del sant al que havien fet la promesa en senyal de gratitud.

 Muralles del Rafalí
Un element d’interès històric és la Muralla del Rafalí. El primer nucli de població de La Font es va establir en la part més alta denominant-se El Rafalí i aquest primer nucli de població va estar emmurallat per a la defensa dels seus habitants.

Comprenia l’ actual solar de l’església de Sant Antoní màrtir i alguns carrers del seu voltant.

Es tracta per tant, d’un traçat pertanyent al s. XIV i construït a l’estil mudèjar, amb una extensió aproximada de 800 metres lineals, existint en l’actualitat restes que ho justifiquen i que es poden observar si ens passegem per el poble.

En la seva part Est també va existir la porta d’accés a la fortificació denominada Portal Roig, que va ser la porta d’eixida cap al Castell del Rebollet, un punt fort de la defensa àrab i posteriorment cristiana en aquesta zona.

Les restes de les muralles que hi han, actualment molt deteriorades, acredita malgrat el seu estat, la certesa de l’antiguitat del municipi.

El conjunt fortificat del Portal Roig i el Rafalí forma una espècie de fortí, amb un recinte poligonal dotat de torres i flancs en forma de serra, la qual cosa permetia la defensa de la entrada oriental de la vila, per el portal Roig, així com el control i la vigilància dels dos camins que, des d’orient, arriben fins les portes d’aquest singular lloc: el camí del Calvari, que uneix els assentaments del castell i vila de Rebollet amb el poble i el camí del cementeri vell, que rodeja per el sud on s’assenta La Font.

Actualment, la muralla sols es pot observar per fora del recinte, quedant restes de l’empedrat primitiu que cobria el camí del Calvari, encara que es pot accedir al seu interior en moments puntuals com algun acte (un concert de piano que s’ha fet per exemple). Recomanem un passeig per aquesta part del casc històric del poble.

Església de Sant Antoni Màrtir
L’església parroquial, es troba situada en la part més alta del poble, l’origen cal buscar-lo en l’antiga mesquita que ocupava el solar de l’actual temple parroquial. Fou arran de la conquesta cristiana (segles XIII) que passà en mans de la família Carròs i fou convertida en església cristiana l’any 1329 (una de les més antigues de la comarca), d’estil gòtic i consagrada sota l’advocació i la devoció dels Carròs envers el sant italià de la regió de Sardenya sant Antonino (o Antoní) Màrtir.

Es tracta d’una església estructurada en 6 trams amb capelles entre els contraforts. L’accés a l’edifici es fa per la porta principal, dels peus de la nau. La nau central, és d’estil gòtic i està coberta amb potents arcs apuntats de rajola que sostenen la volta de creueria gòtica.

– Sala del baptisme: per a batejar- se s’entrava per aquesta porta i una vegada batejat ja entraves a l’església i després sorties per la porta principal, és a dir, sempre es feia açò per separat: “com ja eres cristià, ja podies entrar a l’església i sortir per la porta gran”.

– Interior del temple: es tracta d’una església estructurada en 6 trams amb capelles entre els contraforts. L’accés a l’edifici es fa per la porta principal, dels peus de la nau. La nau central, és d’estil gòtic i està coberta amb potents arcs apuntats de rajola que sostenen la volta de creueria gòtica.

– Capella de la Mare de Déu dels Dolors: realitzada després de la guerra, a un dels costats del presbiteri es pot distingir una entrada lateral oberta a la plaça, de final del segle XIX, que fa de capella baptismal.

La pila baptismal és d’abans de guerra i està llaurada en marbre. Destaca el quadre del baptisme d’estil barroc i un Crist de l’Empar que foren realitzats durant la postguerra.

– Capella dedicada a la Puríssima i a la Mare de Déu del Pilar (s. XVII): La Puríssima Immaculada presideix la fornícula central i és una obra de l’escultor Josep Mª Ponsoda i fou realitzada després de la guerra. De la mateixa època és la Mare de Déu del Pilar que trobem als peus de la Puríssima dins d’una vitrina, còpia de la patrona conservada a la catedral de Saragossa.

–Capella de la Mare de Déu del Remei (s. XVII): en aquesta parròquia existeixen 2 antiquíssims sepulcres, 2 interessants sarcòfags del s. XIV que pertanyien a la família Carròs.

El primer dels sepulcres, pertany a Francesc Carròs I (pare) al costat esquerre de dita capella. A l’altra banda, al costat dret, trobem el sepulcre de Francesc Carròs II (fill). Aquests sepulcres foren trobats casualment entre les ruïnes del Castell del Rebollet en 1747 per un veí del poble. Aleshores, a instancia de la duquessa de Gandia i Sra. del Castell del Rebollet, es traslladaren les restes a la capella de la Mare de Déu del Remei, de La Font, el 23 d’abril 1748.

– Capella de la Mare de Déu del Roser: realitzada després de la guerra. La Mare de Déu del Roser és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu. El seu nom prové del mot ‘roser’.

– A l’entrada de l’església distingirem 4 imatges: a la dreta, estan la Divina Aurora i la Dormició de la Mare de Déu; mentre que a l’esquerra, apareix Sant Antoni de Pàdua i el Crist, totes les obres fetes per Ponsoda.

–En la capella de la Mare de Déu del Carme (s. XVII), que trobarem situats a la part dreta des dels peus de l’església, la imatge ocupa un retaule d’estil neoclàssic.

– Capella de Sant Josep (s. XVII) d’estil neoclàssic: l’obra està realitzada en fusta de pi policromat i té 1,50m d’alçada. Als peus de Sant Josep, es poden veure les imatges dels Sants de la pedra, Abdó i Senent, protectors dels treballs de la pedra i del camp, obra de Ponsoda i realitzades l’any 1950. Del mateix any i autor és el cor de Jesús que s’ubica a l’ultima capella mitgera amb la Sagristia.

Un fet destacable, ocorregut l’any 1598, fou un terratrèmol que assolà la comarca de la Safor i deixà el castell del Rebollet pràcticament en ruïnes.  Llavors, l’esposa de Carles II de Borja, comte d’ Oliva i baró del Rebollet, decidí traslladar en absència del seu marit els objectes sagrats de la capella del castell a l’església parroquial de La Font.

Entre els objectes traslladats estaven la creu gòtica, com altres peces d’orfebreria que estan en la sagristia de l’església.

– La capella del Crist de l’Empar (s. XIX-XX), fou construïda durant 1890 i fou bastida en l’estil neoclàssic que imperava en l’època. En la cúpula es representen els 4 evangelistes en les petxines. En la capella distingirem 2 llenços que representen als Sants metges i al Crist de l’Empar.

El quadre dels Sants metges, mostra a Cosme i Damià en una obra barroca d’autor anònim corresponent a la 2ª meitat del s. XVIII. En els laterals de la capella, destaquen 2 quadres moderns de grans dimensions (Remigio Soler), on es representen els passatges bíblics del Dijous Sant a la dreta, i l’escena dels pans i peixos a l’esquerra. Finalment, als costats de l’altar del Crist, trobem la reproducció de Sant Pere i Sant Pau.

– L’altar de la capella, està presidit per Crist de l’Empar, en un retaule estructurat en 3 cossos de fusta policromada i decorat en l’estil del renaixement tardà, més pròxim al plateresc. Als peus del Crist, destaca el sagrari de bronze realitzat en estil barroc.

El Crist que actualment presideix la capella és una còpia exacta de l’antiga imatge desapareguda en guerra.

 Els Xorros
En la plaça més cèntrica i més significativa per al poble, es troba l’emblemàtica font que dóna nom al nostre poble, coneguda popularment com “els Xorros”. Antigament no existia aigua potable en els habitatges i aleshores els veïns acudien a la font dels Xorros per abastir- se. Així doncs, entre els anys 1911-1929, es realitzà un pou en la plaça de l’església i amb una sènia es treia l’aigua per a que la gent que vivia en la part alta de la població es pogués abastir d’aigua sense tindre que baixar fins a la plaça.

Antigament no existia aigua potable en els habitatges i aleshores els veïns acudien a la font dels Xorros per abastir-se. Així doncs, entre els anys 1911-1929, es realitzà un pou en la plaça de l’església i amb una sènia es treia l’aigua per a que la gent que vivia en la part alta de la població es pogués abastir d’aigua sense tindre que baixar fins a la plaça.

Entre els anys 1949-1950, la plaça fou objecte de reformes i l’antiga font fou destruïda, construint-ne una altra amb forma octogonal amb pedres de marbre en la mateixa plaça.

En l’any 1950 com a conseqüència de la urbanització dels carrers, la font i el que s’utilitzava com a llavador públic, van ser traslladats i es va construir la nova font en la deguda conducció d’aigües.

L’ajuntament, de nou, va reestructurar la plaça a l’any 1971. El projecte contava amb la pavimentació i urbanització de la plaça Francesc Carròs i el trasllat de la font pública al seu lloc actual per a que la històrica font, que li dóna nom a aquest poble, La Font d’en Carròs, sigui també un lloc emblemàtic del nostre poble. Les figures son originals de les antigues fonts.

Com anècdota les xiques joves eren les que s’encarregaven d’omplir les botiges per a veure a la plaça al seu xic, es el que es dia “a fer la fugida als Xorros”.

En l’actualitat aquesta placeta es troba embellida amb jardins amb l’objectiu de que aquesta font que dona nom al poble, sigui un lloc simbòlic i emblemàtic. De fet, es en aquest punt on es concentra i reuneix la major part de les celebracions festives.

 Ermita de Sant Antoni
A la placeta de Sant Antoni, ens trobem l’ermita de Sant Antoni, que està ubicada en un barri de traçat medieval en el qual es trobava assentada la moreria del poble en l’època musulmana, separada pel barranc que dividia el poble, separant els habitatges dels moriscos o cristians nous i la dels cristians vells. Antigament, hi havia una mesquita àrab que va ser enderrocada durant la guerra de la Germania (1521). Va ser construïda de nou i dedicada al culte cristià, entre 1530 i 1580.

Cal esmentar a més, l’interès que té aquesta plaça en l’actualitat quan es celebra el porrat que es celebra en honor a Sant Antoni, durant un cap de setmana dins del mes de gener, remuntant-se l’origen d’aquesta tradició al s. XVI al voltant de l’ermita dedicada a aquest sant, comportant aquesta festa i tradició actes religiosos, on destaca una missa de benedicció de pans i animals, així com també altres activitats de festa no religioses amb caràcter cultural o lúdic que estructuren un suport turístic.

Ermita de Sant Miquel
Del s. XVI i d’estructura gòtica, amb bigues de fusta i coberta amb teules àrabs, es troba situada dalt d’un tossal entre els termes de Rafelcofer i l’Alqueria de la Comtessa, encara que aquesta és propietat de La Font. El seu accés es fa per l’antic camí de Xàtiva.

En aquest lloc s’han trobat nombrosos materials arqueològics de diferents etapes històriques, la qual cosa fa pensar que va ser un punt estratègic per les diferents civilitzacions que van passar per aquestes terres.

La seva construcció es va realitzar en un lloc en que probablement existien restes romanes, convertint-se posteriorment en mesquita durant la invasió àrab i després en església-ermita cristiana. Hi ha documents en que es menciona que foren trobats restes romanes com monedes, làpides, restes d’estàtues i ceràmiques.

En el seu cim s’aguaiten l’ermita amb el seu porxo de tres arcs, frontó i espadanya, amb una casa adossada que antigament era habitada per l’ermità. Hi ha documents diversos i memòries en el que s’hi parla de la seva utilització, costums i anècdotes que van tindre lloc en aquesta ermita, com és l’exemple que l’ermità que hi habitava, subsistia d’almoines, però quan no eren suficients, les arques municipals es feien càrrec d’ell.

L’edifici de planta quadrada està enrajolat amb taulells rojos al llarg de les parets. La seva construcció es va realitzar en el lloc que probablement existien restes romanes, convertint-se posteriorment en mesquita en la invasió aràbiga i després en església ermita cristiana. La imatge de Sant Miquel es troba en l’església parroquial de La Font, ja que l’antiga va desaparèixer igual que la seva campana.

Cada any els veïns de la Font acudeixen a realitzar la romeria en honor a aquest sant el últim diumenge del mes de setembre.

Cal destacar també que l’entorn natural en que s’hi troba, es característica ja que es poden trobar una gran varietat de plantes medicinals pròpies de la nostra comarca com son: timonet, pebrella, timó i romer.

El Patronat
Es tracta d’un edifici religiós i emblemàtic en el que la seva construcció data del 1921. És un edifici de planta quadrada amb claustre interior que va servir per a una congregació de monges (mares de la puresa). Aquest convent es va utilitzar durant diverses dècades com a col·legi de la Puresa portat per les monges de l’ esmentada congregació, sent la seva principal funció la educació i la caritat.

Aquest edifici és propietat de la parròquia del municipi. En la dècada dels noranta, van ser rehabilitades les instal·lacions de la part baixa i l’edifici que es trobaven en un estat prou deteriorat.

Actualment s’utilitza per a les classes de preparació per a la comunió, confirmació i matrimoni. Mitjançant un conveni amb l’ajuntament també s’utilitzen algunes de les seves dependències per a actes socials i culturals on es desenvolupen activitats culturals com són exposicions, escola d’estiu i cine d’estiu al pati, etc.

 PARCS

 Parc del Calvari
Àrea recreativa situada a la zona alta del nucli vell fora del nucli urbà i per la seva situació elevada és ideal gaudir de la seva natura, condicionada com a zona verda i espai recreatiu amb bancs i taules, parc infantil, etc.  En aquest lloc es celebra el Viacrucis de la Setmana Santa que ha donat nom a aquesta zona, així com també la tradicional festa de la Badà que tradicionalment es celebra el dia següent al dia de Sant Vicent, on conjuguen berenar popular amb jocs tradicionals.

Es tracta d’un nucli condicionat com a zona verda i espai recreatiu amb plantes autòctones, aigua potable, taules, bancs, paellers i parc infantil. Per la seva situació elevada es poden apreciar paisatges esplèndids. És una zona de recreació, ideal per a passar un dia d’autèntic descans i contacte directe amb la naturalesa.

En l’entrada de la dita zona s’han instal·lat casetes del “via crucis”, a fi de recuperar el que d’antany existia, el “via crucis” de la setmana santa i que va donar el nom a dita zona. Des d’aquest parc s’inicia la senda circular SL V60 que fa possible visitar el castell del Rebollet. Un recorregut d’uns 45 minuts, amb magnífiques vistes al mar mediterrani, que fan d’això un passeig agradable.

 Parc Tirant i Carmesina
Es tracta d’un parc amb una gran illa com a zona d’ús públic, enjardinada, amb parc infantil, pista esportiva i escenari per a espectacles a l’aire lliure.

Parc de la Plana
Zona d’esplai que compta amb zones enjardinades, parc infantil, pista esportiva, torradors, bancs, taules i serveis públics. Es un lloc molt agradable per passar un dia amb la família i amics, envoltats de natura. Es recomana, també, un passeig amb bicicleta o caminar fins la Plana. A més, per als amants del esports, hi ha al costat un poliesportiu (amb pistes de tenis, pàdel, camp de futbol, etc.) i la piscina municipal (oberta a l’estiu).

Parc del cementeri
És un xicotet parc situat en la part sud-est de la població. És una zona de gran arbratge, amb bancs, mobiliari infantil i font d’aigua, sense cap particularitat mes que ser l’inici d’una altra de les rutes més importants del nostre municipi “Ruta de l’Estepar-Fontanelles”.

Festes:

El porrat de Sant Antoni de La Font d’en Carròs
La tradició del porrat popular és una festa on es celebra baix l’advocació d’un sant al qual es venera en una ermita o santuari. A banda, de l’element religiós tradicional, l’altre element característic d’aquesta festa consisteix en un mercat a l’aire lliure on es posen a la venda productes tradicionals, dolços, fruits secs, productes artesanals, etc..

L’origen d’aquest costum popular s’atribueix a la veneració dels Sants dins d’un context de societat d’economia agrària i ramadera. Actualment, es manté aquesta tradició encara que hagi canviat el context econòmic. En La Font, aquesta tradició comença en el s. XVI en el barri de l’ermita de Sant Antoni (situada a la plaça, en ple casc urbà), celebrant-se la festa en el mes de gener.

La festa comporta actes religiosos dedicats al sant i consisteix en un missa de benedicció de pans i animals, així com també altres activitats de festa no religiosos, amb un caràcter cultural, lúdic i turístic. La nit del dissabte s’encén una tradicional foguera de sant Antoni on té lloc normalment un sopar a la calor del foc.

Un altre dels actes destacables és la trobada de Boixets que ja porta diversos anys celebrant-se aqueix mateix diumenge on acudeixen bolilleres vingudes de molts municipis de fora, suposant per tant, una important afluència de participants, culminant- se amb un “puchero” col·lectiu en la Plaça dels Xorros, la més cèntrica i significativa del poble.

Tots aquests esdeveniments es realitzen baix un fons de fira medieval que es troba en funcionament durant dissabte i diumenge. El tradicional porrat es tracta d’una festa de gran interès en La Font i es troba declarada festa d’interès turístic local des de l’any 2008 ben consolidada, amb una gran assistència de gent. Actualment, és sinònim d’activitats culturals i turístiques complementàries com són la ruta de plafons, recorregut pel poble i exhibicions de motos històriques.

Festes patronals
En les festes locals es reflecteixen tot el conjunt de creences, costums i manifestacions festives que conformen les tradicions del municipi. La majoria d’elles es caracteritzen perquè han siguin difoses de forma oral reflectint aspectes de les cultures que al llarg dels segles han poblat la localitat. L’origen de la història festiva com moltes altres localitats de la comarca, es remunta a la conquista i fundació del Regne de València per Jaume I.

És a partir del s. XVI, que van començar a celebrar- se festes anuals en honor al sant que mes predilecció es tenia i en honor també al Crist de l’ Empara. Durant els segles següents, les festes van continuar tenint un caràcter religiós però va ser a partir del s. XIX, amb la creació de la banda de música quan l’animació i esplendor de les festes van augmentar; es van incorporar les cercaviles, el ball després del sopar amb una gran foguera per a il·luminar la serenata nocturna.

És per tant en tota esta sèrie d’esdeveniments en què tenen l’origen de les famoses festes patronals. Són unes festes molt esperades per tots els veïns de la vila, així com de familiars, amics i coneguts que resideixen en pobles pròxims.

Aquests sis dies de festa, tota la gent ix al carrer a celebrar-les. Estes festes es fan en honor als patrons i patrones de la vila; el Santíssim Crist de l’ Empara i Ntra. Sra. del Remei, Sant Isidre, el Sagrat Cor de Jesús entre altres. En aquestes festes no solen faltar les misses, processons, concerts musicals, sopars populars de fraternitat, exposicions culturals, proves esportives, concursos, cavalcades de disfresses, cercaviles amb bandes de música, espectacles de focs artificials i un llarg etc. Activitats en què veïns i visitants participen amb molta alegria.

 Romeria de la mare de Déu del Rebollet
La romeria té lloc en l’ermita de Sant Miquel que es troba a uns 3 km de la població, ubicada entre els termes de Rafelcofer i l’Alqueria, però és propietat municipal. La seva celebració té lloc el 29 de setembre i s’inicia des de La Font fins a l’ermita de Sant Miquel on acudiren nombrosos veïns de la població i d’altres municipis del seu voltant, celebrant-se amb una missa en honor a aquest sant, i al igual que en la Romeria de la Mare de Deu del Rebollet, amb un esmorzar i diferents actuacions que es realitzen en acabar la missa.

“La Badà”
Aquesta festa o tradició es va iniciar fa uns 70 anys i es celebra el dia després de la festa de Sant Vicent Ferrer. Es diu que aquesta festa la va iniciar un veí del poble, en el qual, després d’haver celebrat el seu sant, va voler continuar la celebració un dia més convidant un grup d’amics i d’amigues a berenar al castell del Rebollet, sent típic el sofregit de bonítol i tonyina negra, i les coques amb ous.

Al tornar al poble, la gent sorpresa que feren festa un dia de treball carregats de bótes i cabassos, un poc més alegres del normal els preguntaven d’ on venien, a la qual cosa aquests contestaren: “Venim del castell i ens hem badat de riure”. D’ací l’origen del nom d’aquesta festa.

La pujada al castell solia fer-se al voltant de les sis i s’abaixava molt tard, sobre les nou i mitja o les deu, a hora de celebrar la “cordà” i del ball. Actualment esta festa es continua celebrant, encara que de manera diferent de com es feia abans.

Ara l’ajuntament ofereix un berenar de xocolata i coca amb jocs populars per als xiquets i xiquetes al parc del Clavari, inici del camí cap al castell. De nit se celebra un sopar en la Plaça dels Xorros amb una orquestra i ball.

Sant Domènec
Festa que se celebra en el barri al costat de l’església Parroquial, al carrer St. Domènec, en honor a Sant Domènec de Guzmán, fundador de l’ordre dels predicadors. Hi ha constància que aquesta festa ja se celebrava amb molta devoció al S. XVII. Posteriorment va desaparèixer del calendari festiu, però sobre 1920 va ressorgir, gràcies als veïns del poble, encara que va tornar a desaparèixer després. Actualment ha tornat a viure un nou ressorgiment i se celebra el cap de setmana pròxim al 4 d’ agost, dia de la festivitat d ‘aquest sant.

La festa comença el divendres amb una romeria pels carrers del barri, amb cants d’albades. El dissabte els veïns organitzen un dinar de germanor. De vesprada hi ha diversos actes lúdics amb jocs populars per als més menuts. Finalitza el dissabte amb un sopar popular amb revetlla. El diumenge s’enceta amb el rosari de l’Aurora i a migdia es celebra la missa en honor al sant. Acaba la festa el diumenge a poqueta nit amb un concert de tabalets i dolçaines.

Sants Abdó i Senent
És una festa de barri que es celebra pels veïns del carrer sants Abdó i Senent, celebrant- se a finals de juliol,  dia de la festivitat dels Sants Abdó i Senent, màrtirs cristians, advocats contra les pedregades, sants patrons dels llauradors i del camp. D’ells diuen els llauradors valencians:

Tingueu-los contents en tot;

que està la collita en l’aire,

i si pedrega, mos fot

L’un té unes espigues de blat i l’altre un sanglot de raïm, productes del camp relacionats amb el pa i el vi. Aquests dos nobles, a vegades, tenen uns lleons gitats als seus peus que fan referència al seu martiri. El dissabte de celebració hi ha despertà a càrrec dels veïns. Per la vesprada se celebra una cercavila amb banda de cornetes i tambors pels carrers del bari. Més tard se celebra la santa missa en honor als santets de la pedra, i en acabant els veïns es reuneixen en un sopar popular al carrer amb revetlla.

San Antoni de Pàdua
Aquesta festa es celebra el cap de setmana posterior al dia 13 de juny, dia de la festivitat de Sant Antoni de Pàdua, i és organitzada pel barri que comprenen diversos carrers del seu voltant. És coneguda popularment per la festa del carrer de la ceba perquè, segons manifestacions d’ alguns veïns, hi havia un magatzem de cebes.

Actualment, la festa comença amb una cercavila a càrrec dels veïns del barri, encapçalada pel “Tio de la Ceba”, amb el seu peculiar bastó, i encenent entorxes en tot el recorregut, acompanyats per música de dolçaina i tabalet. El dissabte se celebra la baixada de la imatge del sant des de l’església, seguit d’altres actes lúdics i esportius (partida de pilota, jocs tradicionals…).

Acaba la festa aquest dia amb un sopar popular al carrer amb revetlla. El diumenge hi ha una cercavila, seguida de la celebració d’una missa de campanya al carrer de Santa Teresa. En acabar, la imatge es traslladada de nou a l’església.