Estivella
Estivella està situat a la comarca del Camp de Morvedre i té una població de 1.436 habitants, encara que aquest nombre s’incrementa durant l’època estival. Per les seues terres discorre el riu Palància, que flueix als peus de la serra Calderona. El seu terme municipal, de 21 quilòmetres quadrats, confronta al nord amb Torres Torres, a l’est, amb Sagunt, al sud amb Albalat dels Tarongers i Segart, i a l’oest amb Serra. Dista 30 quilòmetres de la ciutat de València.
La seua economia es basa en l’agricultura, principalment de cítrics. Anys arrere es feien activitats artesanals, com ara la fabricació de catifes de nuc a mà i la de pintes d’asta de bou. Actualment ja té un xicotet polígon industrial. S’està integrant en el sector turístic i d’oci, ja que disposa d’un càmping enfocat al turisme rural —Càmping Serra Calderona— i d’un parc d’oci —El Plà d’Estivella, situat als peus de la muntanya del Garbí.
Gastronomia:
El plat més típic és la paella, ja que aquesta terra és famosa pels seus arrossos i embotits; dels seus arrossos destaca l’arròs amb fesols i naps, típic de la festivitat de Sant Blai, i també les coques d’aquest mateix dia. Entre els dolços destaquen les orelletes amb mel.
Interés turístic:
Ruïnes del castell de Beselga, d’origen musulmà.
Església parroquial dels Sants Joans (segle XVI).
El Garbí, magnífica talaia de tota la comarca del Camp de Morvedre i del litoral de l’Horta de València, està rodejat d’un paisatge muntanyós fabulós: els paratges de Beselga i de la Font de Barraix.
Parc d’Oci i de la Naturalesa El Pla d’Estivella.
Aqüeducte dels arcs.
Pont d’Estivella.
Ermita de la Santa Creu del Garbí.
Cisterna nova.
Estivella està situat al cor de la serra Calderona. La proximitat al mar aporta un clima suau i equilibrat. Els sòls tenen un gran valor i per això alberga comunitats vegetals diferenciades i d’un gran valor botànic. Algunes espècies de gran rellevància han motivat la declaració d’algunes zones del terme com «microreserves de flora». És el cas del Puntal de l’Abella. Quant a la fauna, la serra té una fauna entomològica abundant.
Entre aquesta fauna abundant es troben aus com l’enganyapastors, l’esparver, l’astor, l’abellerol, l’àguila cuabarrada i el duc, entre altres. A més, la serra Calderona és un espai declarat zona d’especial protecció per a les aus. També podem trobar rèptils com la colobra viperina, el fardatxo ocelat o la tortuga leprosa. Una part important de la fauna són els mamífers, entre els quals es troba el porc senglar, el gat salvatge, el rabosot, la guineu comuna, els esquirols, els conills i les llebres.
El paisatge natural de la serra Calderona és singular i divers, amb una gran complexitat en el relleu: valls i barrancs en orientacions variades, ràpids vessants que enllacen amb nombroses cimes, etc. Una de les més emblemàtiques és el Garbí, de 601 m d’altitud, una magnífica talaia de tota la comarca del Camp de Morvedre i del litoral de l’Horta de València.
Festes:
Tradicionalment, les festes majors de la població se celebraven a final del mes d’octubre i estaven dedicades a la Santa Creu i a Sant Josep. Estan datades al poble el 1784 (quan es va aprovar popularment el patronatge local de Sant Josep) i el 1787 (quan s’instal•la al Garbí la Santa Creu, que ara està en el temple parroquial).
Anteriorment, el calendari festiu estava presidit per la Mare de Déu d’Agost (15 d’agost), Sant Blai i Sant Joan.
En l’actualitat, la Santa Creu del Garbí i Sant Josep s’han passat al mes d’agost (després d’un referèndum popular celebrat el 1979) i s’han ajuntat amb les celebracions de la Mare de Déu d’Agost i de Sant Roc, que també tenen molta tradició a la població.
A més, el diumenge anterior a Sant Roc se celebra també la festa de la Mare de Déu dels Desemparats.
Com a preparació de la festa de Sant Roc (16 d’agost), una setmana abans es baixa la imatge del Sant des de l’ermita de Beselga a l’església dels Sants Joans a Estivella, en una processó amb torxes. El dia 16 d’agost es torna a pujar el sant a Beselga, on se celebra una romeria.
A l’hivern destaca la festivitat de Sant Blai (3 de febrer), al voltant de la qual hi ha una gastronomia típica caracteritzada per les calderes i per les coquetes de Sant Blai, i les celebracions religioses (missa i processó).
